jueves, 6 de mayo de 2010

Què és un termometre?


El termòmetre és un instrument de mesurament de temperatura. Des de la seva invenció ha evolucionat molt, principalment a partir del desenvolupament dels termòmetres electrònics digitals. Inicialment es van fabricar aprofitant el fenomen de la dilatació, pel que es preferia l'ús de materials amb elevat coeficient de dilatació, de manera que, a l'augmentar la temperatura, la seva estiramiento era fàcilment visible.

El metall base que s'utilitzava en aquest tipus de termòmetres ha estat el mercuri, tancat en un tub de vidre que incorporava una escala graduada. El creador del primer termoscopio va ser Galileu Galilei; aquest podria considerar-se el predecessor del termòmetre. Consistia en un tub de vidre acabat en una esfera tancada; l'extrem obert se submergia de cap per avall dintre d'una barreja d'alcohol i aigua, mentre l'esfera quedava en la part superior.

A l'escalfar el líquid, aquest pujava pel tub. La incorporació, entre 1611 i 1613, d'una escala numèrica a l'instrument de Galileu s'atribuïx tant a Francesco Sagredo%[1] com a Santorio Santorio%[2] , encara que és acetada l'autoria d'aquest últim en l'aparició del termòmetre. En Espanya es va prohibir la fabricació de termòmetres de mercuri al juliol de 2007, pel seu efecte contaminant.

miércoles, 5 de mayo de 2010

Calor i temperatura

La Calor

La calor és la transferència d'energia entre diferents cossos o diferents zones d'un mateix cos que es troben a diferents temperatures. Aquest flux sempre ocorre des del cos de major temperatura cap al cos de menor temperatura, ocorrent la transferència de calor fins que ambdós cossos es trobin en equilibri tèrmic.

La calor pot ser transferit per diferents mecanismes, entre els quals cap ressenyar la radiació, la conducció i la convecció, encara que en la majoria dels processos reals tots es troben presents en major o menor grau. La calor que pot intercanviar un cos amb el seu entorn depèn del tipus de transformació que s'efectuï sobre aquest cos i per tant depèn del camí.

Els cossos no tenen calor, sinó energia interna. La calor és la transferència de part d'aquesta energia interna (energia calorifica) d'un sistema a un altre, amb la condició que estiguin a diferent temperatura.

La temperatura

La temperatura és una magnitud referida a les nocions comunes de calenta o fred. En general, un objecte més "calent" tindrà una temperatura major, i si fos fred tindrà una temperatura menor. Físicament és una magnitud escalar relacionada amb l'energia interna d'un sistema termodinámico.

Más específicament, està relacionada directament amb la part de l'energia interna coneguda com "energia sensible", que és l'energia associada als moviments de les partícules del sistema, sigui en un sentit traslacional, rotacional, o en forma de vibracions.

jueves, 29 de abril de 2010

Cases intel·ligents


S'imaginen que els llums de casa s'encenguessin només entrar a una habitació amb les persianes abaixades i s'apaguessin tot just en sortíssim sense haver de prémer cap interruptor? O que la cafetera es posés en marxa sola cada matí just desperts i en aixecar-nos tinguéssim cafè a punt per prendre? Pensin com seria de pràctic poder trucar des de el nostre telèfon mòbil a casa i que la calefacció, el forn o l'aire condicionat s'encenguessin abans. Per poder trobar-ho tot a punt en arribar-hi. Tenir una casa "intel·ligent" sembla un somni o una cosa del futur, però, en certa part, comença a ser possible. Gràcies a la domòtica.


CONCEPTES CLAU

La domòtica actual té tres objectius principals: que els habitants de la casa estalviïn energia, augmentin el seu confort i es comuniquin amb més facilitat. I tot, de forma segura.

Tenir una casa amb intel·ligència permet regular per control remot els aparells de la casa. Des dels llums a la rentadora.

La domòtica fa les cases més segures. Fet important per a persones ­grans o malaltes­ amb dificultats. A més, poden accedir fàcilment a demanar ajuda.

La domòtica no és només una aspiració del futur i avui en dia ja es poden tenir cases amb una certa intel·ligència gràcies als sistemes integrats de control.

miércoles, 28 de abril de 2010

L'eco

eco

L'eco o tornaveu és un fenomen relacionat amb la reflexió del so. El senyal acustica original s'ha extingit, però encara torna so en forma d'ona reflectida.

Es produeix eco quan l'ona sonora es reflecteix perpendicularment en una paret. Perquè es produeixi eco, la superfície reflectora ha d'estar separada del focus sonor una determinada distància: 17 m per a sons musicals i 11,34 m per a sons secs, el que es deu a la persistència acústica.

L'orella pot distingir separadament sensacions que estiguin per sobre del temps de persistència acústica, que és 0,1 s per a sons musicals i 0,07 s per a sons secs (paraula). Per tant, si l'orella capta un so directe i, després dels temps de persistència especificats, capta el so reflectit, s'apreciarà l'efecte de l'eco.


HISTÒRIA DEL TIMBALER DEL BRUC:

Fa anys al Bruc va haver una guerra amb Francia. L'exercit françés era gran i poderós i la gent del Bruc eren pocs i estaven espantats. Tot el mon del Bruc va agafar armes per lluitar contra els françessos i hi havia un nen que també volia lluitar però no li van deixar.

Quan tots van marxar cap al camp de batalla aquest disposat a ajudar va agafar un timbal i va començar a picar ben fort.

El soroll que va provocar va ser molt fort a causa de l'eco que va provocar les muntanyes de montserrat i llavors els françessos van pensar que era un excercit tan gran que van fugir

Il·lusions òptiques


Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista que ens porta a percebre la realitat erròniament. Estes poden ser de caràcter fisiològic o cognitiu (com la variació en la grandària aparent de la lluna, que pareix més xica quan està sobre nosaltres i més gran quan la veiem prop de l'horitzó).

No estan sotmesos a la voluntat i poden variar entre una persona i una altra, depenent de factors com: agudesa visual, campimetria, daltonisme, astigmatisme i altres.

Entendre aquests fenòmens és útil per a comprendre les limitacions del sentit visual de l'èsser humà i la possibilitat de distorsió, ja sigui quant a la forma, el color, la dimensió i la perspectiva del que observa.

Pàgina d'il·lusions òptiques:

miércoles, 17 de febrero de 2010

Formes d'energia


Hi ha molts tipus d'energia:
  • Cinética: que esta associada al moviments dels cossos.
  • Gravitatoria: que determina l'alçada.
  • Elàstica: que esta associada als cossos elàstics.
  • Electrica: que esta associada al corrent electric.
  • Radiant: que transmet radiacions.
  • Quimica: que intercambia reaccions quimiques.
  • Térmica: es l'energia formada pel moviment.
  • Fisió: es la fragmentació d'un nucli.
  • Fusió: es la unió dels nuclis d'atoms lleugers.

Caracteristiques de l'energia


L'energia es pot emmagatzemar, es pot transportar i es pot degradar. L' energia també es pot transferir d'un cos a un altre, Un exemple es: un tenista que transfereix, l'energia cinética del braç, a la raqueta i de la raqueta a la pilota de tenis. L'energia es pot transformar passant d'una forma d'energia a una altra. Un exemple es una bombeta que transforma l'energia eléctrica en energia lluminica i calorifica. Finalment l'energia es conserva